La Llotja de Mar

La Llotja està construïda per un conjunt d’edificis sobreposats. El nucli gòtic, del segle XIV, format per la Sala de Contractacions, el pati de Tarongers i el Saló de Cònsols, és l’expressió màxima de l’estament mercantil barceloní. Barcelona fou una de les ciutats capdavanteres en el comerç per la Mediterrània, i durant els segles XIV i XV, la Llotja va viure un període d’esplendor. També, fou l’edifici escollit per a les principals celebracions del Consolat del Mar i del Consell de Cent.

Al segle XVII, l’edifici va patir un procés progressiu de decadència, paral·lel al del mateix estament mercantil. L’esclat de la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta, promulgat el 1716, va suposar l’ocupació de la Llotja. Al segle XVIII s’inicia una etapa de creixement econòmic per a la ciutat, la creació de la Reial Junta Particular de Comerç, que defensava els interessos dels comerciants, s’instal.la de nou a l’edifici de la Llotja.

L’any 1771, la Junta havia recuperat el control de l’edifici i decideix ampliar-lo i adaptar-lo a les noves exigències d’espai i pretensions d’estatus. L’obra es va allargar considerablement, inaugurant-se el 1802 amb l’aspecte actual.

La desaparició de la Junta de Comerç el 1847 va provocar la degradació progressiva de la Llotja de Mar, fins la constitució de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona el 1886. Una de les primeres accions de la nova institució va ser sol·licitar un espai digne dins la Llotja per ubicar les seves oficines. A mida, que les diverses entitats que tenien seu a Llotja van anar desapareixent, la Cambra de Comerç va anar ocupant els espais. Ha estat la Cambra de Comerç qui s’ha encarregat de mantenir i decorar progressivament l’edifici.