25 nov. El Panteó de la Casa Amatller
Quan pensem en el patrimoni cultural llegat per Teresa Amatller i Cros, és probable que pensem primer en la Casa Amatller al passeig de Gràcia i en les seves col·leccions d’arts, o en l’arxiu, fototeca i biblioteca que tot junt gestiona la fundació que va crear a inicis de la dècada de 1940, l’Institut Amatller d’Art Hispànic. Amb tot, l’altre element patrimonial també llegat a la fundació perquè en tingués cura, i que sol passar desapercebut en l’imaginari del patrimoni dels Amatller, és el Panteó d’aquesta coneguda família, al Cementiri de Montjuïc.
Un cop s’havia conclòs la reforma feta per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre 1898 i 1900, per a intervenir la Casa Martorell i transformar-la en Casa Amatller, Antoni Amatller va entendre que faltava complementar aquesta amb una altra casa, la del seu descans final i el de la seva filla, a qui va decidir confiar la tasca al seu testament de 1903, en cas que ell no l’aconseguís:
“Encargo a mi heredera […] que si yo durante mi vida no hubiese construido un panteón en el Cementerio del Suroeste de esta ciudad, lo manden construir á la mayor brevedad posible […] y es mi voluntad que á dicho nuevo panteón se trasladen los restos de mis padres, de mi primera hija y de mi tía Doña Paula Costa y Juliá, que hoy descansan en el panteón del Cementerio del Este de esta misma ciudad, queriendo que en el nuevo se depositen también mis restos y los de mi hija Teresa.”
Tal com es descriu al testament, la primera evidència documental i material que tenim respecte d’alguna sepultura familiar per als Amatller a Barcelona, la trobem al cementiri de Poblenou (o de l’Est). Es tracta d’una sepultura datada l’any 1871, i inicialment compartida per les dues branques familiars de la segona generació de l’empresa: Antoni i Domingo Amatller i Ràfols, fills del fundador, Gabriel Amatller i Mas. Serien les despulles traslladades d’aquest, unes de les primeres a ocupar la sepultura l’any de la seva inauguració.
Sis anys després, però, els seus dos fills moririen amb pocs mesos de diferència l’any 1877, quedant l’empresa xocolatera completament sota responsabilitat d’Antoni Amatller i Costa als 26 anys (encara que ja estava al seu nom des de 1873). Amb tot, el segon enterrament en aquest espai no seria el del pare i l’oncle d’aquest jove Antoni, sinó el de la primera filla que havia tingut amb Càndida Cros i Circuns, la Gabriela Amatller i Cros, que va morir poc després de néixer l’any 1872. Eventualment, moriria la seva mare, Eulàlia Costa i Julià el 1881, i la tieta Paula Costa i Julià el 1901, sent ambdues enterrades als seus respectius moments en aquesta sepultura.
En morir Antoni Amatller i Costa el 10 de febrer de 1910, als 59 anys, també va ser enterrat en aquella primera sepultura dels Amatller. Reposà llavors en la seva filla, Teresa Amatller, la responsabilitat de guardar les voluntats del pare i mirar de fer construir aquell nou panteó que ell no va assolir en vida per a ell i el seu nucli familiar. Per aconseguir-lo, per una part, va confiar el projecte a l’arquitecte Emili Sala i Cortés, del qual encara avui podem reconèixer com a exemple de la seva obra a l’Eixample la Casa Elizalde, de 1888. Per altra part, complint la voluntat testamentària de fer el panteó al Cementiri ‘del Sudoest’ a Montjuïc, Teresa va comprar set parcel·les contínues, conformant al dia d’avui l’àrea més gran per a un panteó en aquest cementiri.
Emili Sala i Teresa Amatller, es van deixar aconsellar per qui havia sigut l’assessor de col·leccions d’Antoni Amatller i que ho continuaria sent per a la seva filla: l’historiador de l’art i conservador del Museu Episcopal de Vic des de 1889, mossèn Josep Gudiol i Cunill. Seguint la passió compartida per aquest i Antoni Amatller per l’art romànic, va proposar l’edificació d’una capella principalment en estil neoromànic, dividint els 145,6 m² del terreny adquirit per Teresa en 112 m² (cinc parcel·les) per a la capella i 33,6 m² (dues parcel·les) per a un jardí posterior amb una creu de terme al centre. La planta de la capella seria en forma de creu llatina, amb un pòrtic per entrada lateral, absis i dues absidioles laterals per acollir els sarcòfags del pare i la filla, únics presents a l’interior de la capella, construint també una cripta per a traslladar tota la resta dels familiars que havia disposat Antoni al seu testament.
Les obres van començar el 1911, i es van estendre per fases durant quatre anys, acabant-se el panteó a inicis del 1915, just a temps per a la commemoració d’un lustre des de la mort d’Antoni. Durant aquest temps van participar en la construcció diversos artesans, destacant els escultors, entre els quals l’Eudald Brunet, un escultor vigatà encarregat de dissenyar molts dels detalls escultòrics, i qui a la seva factura final, reconeix haver seguit les ‘molt atinades indicacions de mossèn Josep Gudiol i Cunill’. També va intervenir puntualment l’escultor Eusebi Arnau, que tan present està al treball de la Casa Amatller.
El 9 de febrer de 1915 va tenir lloc el trasllat de les despulles d’Antoni Amatller i els familiars indicats al seu testament des del cementiri de Poblenou fins al cementiri de Montjuïc, i el 10 de febrer, exactament cinc anys després del decés del conegut empresari xocolater, fotògraf amateur i col·leccionista d’art de Barcelona, va tenir lloc la inauguració ritual d’aquesta capella funerària, quedant aquesta fita patent en la iconografia interior del panteó, tema digne d’un altre escrit. Des d’aquell any i fins a 1960, quedaria un sarcòfag esculpit i buit, esperant acollir el descans etern de Teresa Amatller i Cros, donant per conclosa la voluntat paterna i confiant la conservació d’aquest altre patrimoni familiar a la fundació que també amb aquest altre objectiu havia creat.
Text: Omar R. Guzmán Ralat, investigador i intèrpret del patrimoni, Cases Singulars
Imatges: Cases Singulars, Institut Amatller d’Art Hispànic
Agraïments: IAAH, Cementiris de Barcelona