29 set. Els llegats dels Amatller
El 2025 és un any de diverses commemoracions centenàries per a Cases Singulars, especialment quan parlem de la Casa Museu Amatller.
El 12 de març passat vam celebrar el 10è aniversari del dia de l’obertura al públic d’aquest espai tan singular. Aquell dia i mes de l’any 2015 van ser aleshores curosament escollits per obrir a visitants les portes del pis principal d’aquest edifici, reformat per Josep Puig i Cadafalch en un procés que va començar el 1898, després de la compra de la Casa Martorell per part d’Antoni Amatller i Costa, precisament un 12 de març d’aquell any. Aquesta Casa Martorell, venuda per Maria Martorell i Peña (germana del naturalista Francesc Martorell i Peña, fundador del museu que porta el seu cognom al parc de la Ciutadella) havia sigut construïda pel mestre d’obres Antoni Robert l’any 1875, és a dir, enguany fa 150 anys.
El gruix de la reforma va concloure l’estiu de l’any 1900, gràcies al treball coordinat de l’arquitecte amb més d’una cinquantena d’artesans. Aquest any el va deixar plasmat en un escut dissenyat a la façana, just a sobre de l’entrada principal, sobreposat al símbol familiar de l’ametller i flanquejat per dos lleons o grifs rampants.
Des d’aquell esdeveniment han passat 125 anys, els mateixos que han transcorregut també des que Antoni Amatller i Costa va viatjar amb la seva filla, Teresa Amatller i Cros, a l’Exposició Universal de París que es feia aquell any. D’aquell viatge en queden, per una banda, les fotografies fetes pel pare, fotògraf amateur que havia arribat a ser el vicepresident de la Sociedad Fotográfica Española, i que va documentar els espais i pavellons principals de la dita exposició.
Per altra banda, d’aquell esdeveniment en queda una peça molt estimada de la col·lecció, per la vàlua afectiva que comporta aquest regal del pare a la filla: un modern penjoll Lalique en el característic estil art nouveau. La documentació conservada per la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, que l’obsequiada va crear poc més de quaranta anys després per perpetuar el seu patrimoni, ens permet confirmar les dades de procedència i de compra: l’octubre de 1900, a París.
Amb tot, aquell any era un any d’especial significació per a Antoni Amatller, que des que va prendre les rendes de l’empresa la dècada del 1870, va ubicar en l’any 1800 l’inici d’aquest projecte familiar del qual ell personificava la tercera generació. Aquesta datació particular de l’origen empresarial li va permetre organitzar per al 1900 la celebració del centenari de la xocolata dels Amatller, escollint i fent adaptar un dels dissenys del reconegut artista txec Alfons Mucha, amb la frase “Centenari de la Casa”.
A més d’empresari xocolater i fotògraf amateur, Antoni Amatller va ser un dedicat col·leccionista, especialment de vidre arqueològic, ençà de l’adquisició d’una col·lecció d’aquest tipus a Sevilla el 1894. Pocs anys després, va arribar a rebre l’assessoria de mossèn Josep Gudiol i Cunill, arqueòleg i historiador de l’art. El 1925, enguany fa 100 anys, mossèn Gudiol va publicar el primer Catàleg dels vidres de la Col·lecció Amatller, aquella estimada col·lecció per a la qual Antoni havia separat un saló a casa seva com a petit museu familiar per compartir amb els convidats. Després de la mort d’Antoni Amatller el 1910, mossèn Gudiol va continuar assessorant la seva filla, Teresa Amatller, fins a ser rellevat pel nebot del mossèn, l’arquitecte i també historiador de l’art Josep Gudiol i Ricart, anomenat primer director de la fundació que ella va fundar seguint el seu consell.
Així, l’empresa xocolatera que, segons els càlculs d’Antoni Amatller, aquest any faria 225 anys, li va permetre el 1898 comprar aquella Casa Martorell construïda fa 150 anys, per transformar-la en la casa del modernisme català que va començar, fa 125 anys, la nova versió de l’illa que aviat seria coneguda com a ‘Mansana de la Discòrdia’. Aquesta seria la Casa Amatller, on s’amaga un petit però important museu de vidres arqueològics nascut com a col·lecció per primera vegada catalogada fa 100 anys.
Des de Cases Singulars, hem engegat una desena d’activitats, conferències i visites al llarg de tot aquest any 2025 per commemorar el 10è Aniversari de l’Obertura de la Casa com a museu en aquella dada escollida a consciència pel segon director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, l’historiador de l’art Santiago Alcolea i Blanch, així com aquesta especial alineació de commemoracions que afegeixen valor a la celebració. Amb tot, esbrinant el futur immediat, el 2026 també ens revela la importància d’una commemoració ineludible: el 175è aniversari del naixement d’Antoni Amatller i Costa el 1851, una oportunitat única per explorar més a fons la seva vida i tot el llegat que va deixar per a la posteritat per mans de la seva filla, Teresa Amatller i Cros.
